SOSTENIBLEMENT
RESPONSABLES

Treballem amb xicotets productors que conreen les seues vinyes de manera tradicional, seleccionant parcel·les de ceps vells conreats en got, en diferents sòls i altituds de la geografia valenciana. Adquirim el raïm directament a viticultors locals, garantint preus justos i contribuint a la continuïtat d’un ofici transmès de generació en generació.

Apostem per varietats autòctones i per partides de raïm de gran qualitat, que tractem amb la màxima cura i respecte en cada etapa del procés. Per a nosaltres, elaborar vi no és només una qüestió de producte, sinó de compromís amb la terra i amb els qui la treballen.

Cada ampolla de Cal Clavero no és només un vi únic, és una manera de preservar una cultura arrelada en el nostre territori. Una inversió directa en el futur dels xicotets viticultors, en la continuïtat d’un patrimoni que forma part de la nostra identitat.

«PAGUEM PREU JUSTOS A L’AGRICULTOR I A LA RESTA DE PROVEÏDORS, ASEGURANT LA SEUA CONTINUÏTAT I LA DEL PAISSATGE»

La relació entre Alboraia i el vi té arrels profundes, encara que discretes dins del paisatge agrícola de l’horta. El cultiu de la vinya forma part de la història del territori des de fa segles, des que els fenicis van introduir la viticultura a la Península Ibèrica entre els segles VIII i VI aC, estenent-se progressivament per les terres valencianes i integrant-se en el saber agrícola mediterrani.

Amb el pas del temps, la vinya ha conviscut amb altres cultius més característics de l’horta, però ha mantingut una presència constant com a expressió d’una tradició agrícola antiga i profundament arrelada al territori.

Durant l’època romana i visigoda, zones pròximes com Sagunt van destacar per la producció i exportació de vi, consolidant una tradició vitivinícola que va perdurar al llarg dels segles. Aquesta presència continuada de la vinya va quedar reflectida tant en textos històrics com en la vida quotidiana de l’horta.

A Alboraia, les parres formaven part del paisatge habitual de les alqueries, oferint ombra i raïm amb les quals s’elaborava vi, especialment de moscatell. Una tradició discreta, lligada a l’autoconsum i a la terra, que avui torna a cobrar sentit des d’una mirada contemporània.